Inici | Articles
| Xarxes Inalàmbriques
Xarxes
Inalàmbriques
La tecnologia inalàmbrica s’està posant de
moda , cada cop se sent a parlar més de dispositius que
funcionen sense cables, com poden ser teclats, ratolins, joysticks,
etc. Però cal destacar que en el camp en que la tecnologia
inalàmbrica està aconseguint millors resultats en
la connexió en xarxa entre diferents equips o dispositius.
Avui anem a parlar de les anomenades Xarxes Inalàmbriques,
que permeten connectar diferents ordinadors entre si.
La utilització de xarxes d’ordinadors, és
una pràctica molt comú avui en dia, en la gran majoria
d’empreses, per petites que siguin, existeixen dos o més
ordinadors connectats entre si, incús en alguns domicilis
particulars hi ha ordinadors connectats entre si. La finalitat
d’aquestes xarxes són entre d’altres: l’intercanvi
d’informació, la compartició de dispositius
o serveis, com poden ser impressores, dades o una connexió
a internet.
Fins fa poc, per a realitzar les connexions entre els diferents
ordinadors, s’utilitzaven cables, la qual cosa, en molts
casos resultava costós, molest i antiestètic. Però
l’ús de tecnologia inalàmbrica ofereix una
altra alternativa a la utilització de cables, permetent
la connexió d’ordinadors mitjançant ones de
radio.
Anem a centrar-nos en les xarxes inalàmbriques d’abast
local o també anomenades WLAN (Wireless
LAN), que són les xarxes de més interès
per a empreses i particulars.
Aquestes xarxes, igual que les xarxes de cablejat, utilitzen la
tecnologia Ethernet, i els protocols de comunicació TCP/IP,
i segueixen l’estàndard IEEE 802, tot això
permet que les xarxes inalàmbriques i les xarxes cablejades
siguin compatibles i es puguin connectar entre elles mitjançant
dispositius pont.
Dins d’aquest estàndard, es poden distingir 2 versions
diferents: la versió 802.11a i la versió 802.11b.
Les diferències entre aquestes dos versions radiquen en
la velocitat de transferència i la distancia a la qual
poden transmetre.
La versió 802.11a és més nova i actua en
un rang de freqüències de 5GHz, i permet una velocitat
de transmissió que oscil•la entre 6Mbps i 54Mbps,
cal destacar que en les xarxes inalàmbriques la distància
i els obstacles influencien de forma notable la velocitat de transmissió,
així doncs en espais oberts la màxima distància
de transmissió oscil•laria entre 30 i 300 metres,
mentre que un espai tancat i amb habitacions, el rang de transmissió
variaria entre 12 i 90 metres. El principal inconvenient d’aquesta
versió son els elevats preus dels dispositius.
Si parlem de la versió 802.11b cal destacar que aquesta
funciona en un rang de freqüències de 2,4GHz i permet
una velocitat de transmissió que oscil•la entre 1Mbps
i 11Mbps i les distàncies de transmissió són
de 120 a 460 metres en espais oberts i de 30 a 90 metres en espais
tancats.
S’ha de destacar que aquestes dades són aproximades,
i depenen en gran mesura dels obstacles i interferències
que hi puguin haver. També s’ha d’indicar que,
mitjançant antenes i dispositius amplificadors, es poden
augmentar considerablement les distàncies de transmissió,
podent aconseguir distàncies de varis kilòmetres
en espais oberts.
Si ens centrem en l’estructura de la xarxa, podem diferenciar
dos tipus de xarxes: en mode Ad-Hoc o en mode Infrastructura.
En les Xarxes Ad-Hoc, tots els ordinadors connectats tenen el
mateix privilegi, i es connecten entre ells de forma directa.
Dins de les xarxes Ad-Hoc cal destacar la tecnologia BlueTooth*
que funciona de forma semblant a l’estàndard 802.11b
a una freqüència de 2.4GHz i permet distàncies
de transmissió de pocs metres. Aquesta tecnologia utilitza
unes targetes que consumeixen poca energia i que són relativament
petites, la qual cosa fa que siguin idònies per a dispositius
com PDA’s, telèfons mòbils, etc.
En les xarxes d’Infrastructura, els ordinadors es connecten
a un dispositiu anomenat Acces Point, que s’encarrega de
distribuir la informació i funciona a mode de repetidor,
permetent ampliar l’extensió de al xarxa, una altra
de les avantatges que ofereix la utilització d’Acces
Points és la possibilitat de connectar una xarxa inalàmbrica
a una xarxa de cable, creant així una xarxa híbrida.
Un exemple d’utilització d’una xarxa inalàmbrica
el podem trobar en una empresa on alguns dels empleats utilitzin
dispositius mòbils com poden ser ordinadors portàtils,
i que aquests s’hagin de connectar a la xarxa, en cas d’una
xarxa cablejada, és necessari buscar una taula i un cable
de xarxa per tal de poder connectar l’ordinador, en canvi,
en una xarxa inalàmbrica, es podria connectar a qualsevol
lloc,i sense necessitat de cables.
Per acabar, destacarem que les principals avantatges de les xarxes
inalàmbriques són:
• No és necessari instal•lar cables (que molts
cops resulta complicat i molt car)
• És escalable, és a dir és fàcil
incorporar nous equips a la xarxa i augmentar l’abast d’aquesta
• Permet la mobilitat dels dispositius connectats
• Ofereix un nivell de seguretat relativament alt
I com a principal inconvenient tenim que no són tan ràpides
com les xarxes de cablejat.
Àrea Privada 
